L’espai comarcal, com qualsevol creació humana, presenta fronteres que generen a voltes incomprensions o realitats que no són les més adequades. El límit entre els països o estats sol deixar al bell mig determinades poblacions que no s’adapten al context polític.

 

El Camp de Morvedre és una comarca molt consolidada i amb unes poblacions que s’adapten perfectament al seu marc. No obstant això, també presenta certa problemàtica sobretot pel fet que algun municipi viu per necessitat orientat cap a una altra capital o perquè existix certa incomunicació entre els diferents punts comarcals. Es tracta, per exemple, del cas d’Algar de Palància que, malgrat que se sent part del territori es veu obligat a mirar cap a Sogorb per manca d’una vertebració de les infraestructures i de les deficiències en la comunicació. Una segona qüestió es planteja en un altre lloc: el port de Sagunt. Molt sovint s’ha considerat com una part de la ciutat aliena a la realitat comarcal. Però no és així, ja que la seua peculiaritat s’ha de vore com un element enriquidor que cal compartir. Al cap i a la fi eixe indret ha sigut un eix econòmic del qual han participat molts habitants dels pobles. Com a resum d’estos dos casos, i d’algun més que s’hi puga esmentar, cal esmentar que la seua resolució passa per una millor potenciació de la vertebració dels municipis i un major coneixement d’uns respecte als altres.

 

Una altra problemàtica comarcal partix no dels nuclis que l’habiten sinó d’una población que, tot i no pertànyer al Camp de Morvedre, reclama la seua atenció. Es tracta d’Almenara, situada a la Plana Baixa i a la província de Castelló. La seua història remet en tots els sentits cap a la Vall de Segó. Els senyors nobiliaris han estat compartits. El comte d’Almenara també ho va ser de Quart, Quartell o Benavites. A més el principal element de riquesa natural ha sigut la font de Quart. El resultat d’eixa convivència de tant de temps és que els seus habitants miren a Sagunt abans que a unes altres urbs.

 

En l’actualitat es demostra en aspectes tan concrets com en el de la investigació. El Centre d’Estudis del Camp de Morvedre ha acollit en la seua revista Braçal diverses anàlisis d’eixa població des de la seua creació. Més recentment el Grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre compta amb els estudiosos del municipi com a membres del col·lectiu. Malgrat totes eixes evidències, Almenara no es troba reconegut com a part de la història ni de l’eix econòmic que configura el Camp de Morvedre. Les edicions comarcals de la prensa, per exemple, no el tenen en compte per considerar que no és del seu àmbit d’actuació.

 

La realitat és que Almenara té molts motius per a trobar-se prop del Camp de Morvedre. És d’eixes poblacions que almenys haurien de tindre el dret a triar en quina comarca desitgen estar. Én este cas és recomanable, doncs, la celebració d’un referèndum. En primer lloc perquè significaria que el procés de recuperació de les comarques emparat per l’Estatut d’Autonomia es portaria a la pràctica. En segon lloc, perquè es faria justícia a la ciutadania.

 

En definitiva, el Camp de Morvedre és una comarca que existix amb identitat pròpia. Presenta certs problemas de vertebració i té la necessitat de retrobar-se amb les seues diferents realitats, no sempre assumides en el temps. També ha de resoldre el problema identitari d’Almenara, ja que este té arguments per a pertànyer a la comarca per tradició i vincles. Confiem que tots tres problemes plantejats (Algar de Palància, el port de Sagunt i Almenara) se solucionen perquè d’eixa manera el Camp de Morvedre anirà construint un futur més fort i prometedor.

Lluis Mesa i Reig
Cronista Oficial d’Estivella