La nova llei de Costes que ha aprovat el govern de Madrid empitjora l’anterior llei de Costes del 88. Per que no soluciona les causes de la pèrdua de les platges, augmenta les pressions urbanístiques, industrials i turístiques en una costa sobreexplotada, consolida il·legalitats comeses anteriorment, privatitza platges i està per veure que garantisca els drets de propietaris d’antics poblats marítims.

Aquesta llei és una proba més de que no se n’ixen d’aquesta política fracassada, d’un continuisme amb un model econòmic especulatiu que han promogut un govern rere altre fins l’esclafit de la bombolla immobiliària i la crisi.
Per tot això i perquè incomplís les directrius europees per la gestió de la costa i és clarament anticonstitucional, serà recorreguda pels ecologistes en els tribunals.

Ací, en les costes de Sagunt i voltants, podem veure com l’arribada dels temporals es lleva l’arena de platges com Xilxes, Almenara, Malvarrosa, Corinto, Almardà, Grau Vell o Puçol i cada vegada el problema es més greu. Hi han casos com Queralt, Casablanca i Grau Vell on les cases casi son engolides per les ones.

Cal atacar els problemes des de l’arrel, no com fa esta llei, i ser més humils amb la procel·losa mar. Ja que ningú no ho fa, Acció Ecologista-Agró vol repassar els fets i les causes. La platges del golf de València, com passa a la resta del món, estan retrocedint a un ritme vertiginós. Fins a 200 metres en 50 anys en molts punts.

A conseqüència dels booms urbanístics i d’una nefasta ordenació del territori coster, hem posat les cases en els dominis de la mar i s’han destruït moltes platges, dunes, saladars i marjals que minimitzen l’erosió dels temporals. Les praderies de posidònia marina que formaven esculls naturals i protegien la costa han desaparegut per culpa de la degradació de l’aigua de la mar i la pesca d’arrossegament. Els sediments que aportaven els rius i formaven les platges es queden atrapats en els embassaments i els pocs que circulen per la mar es queden immobilitzats en els ports i espigons artificials.

La força de l’onatge arriba a la costa, arrasa les minvades platges que queden i embat contra el formigó dels passejos i les cases de primera línia. Els ajuntaments demanen que no es modifiquen les llindes del domini marítim terrestre malgrat l’avanç de les aigües, els propietaris que es mantinguen les seues propietats encara que estén al mig de la mar. Exigeixen que, amb els diners de tots, es construïsquen espigons i esculleres que traslladen el problema cap a la platja del poble veí. Es fan grans transvasaments d’arena amb l’oposició dels municipis donants, s’obrin pedreres per extraure terra que destrueixen les nostres muntanyes... Solucions provisionals que soterren, contaminen i maten la vida marina i les protectores praderies de posidònia. El canvi climàtic i la pujada del nivell del mar juguen en contra. La costosa enginyeria costanera dilapida les arques públiques i no salvarà les platges a mig i llarg termini.

Ja basta, cal no repetir els errors dels passat. Les inversions en espigons i transvasaments s’han de reconduir a la lluita contra el canvi climàtic, la retirada planificada de les urbanitzacions costaneres il·legals o amenaçades i s’han de buscar solucions intel·ligents per regenerar el funcionament normal del litoral i dels rius.

Per tot açò, AE-Agró llança les següents preguntes a les administracions i a la ciutadania: ¿Volem viure amb el perill constant de que la mar destruïa les cases a primera línia, o volem retirar-nos de la costa de manera ordenada? ¿Quan fugiran els turistes d’una costa cada vegada més degradada? ¿Algú ha pensat que passaria ací amb un Tsunami com el de Japó o Indonesia? En el Mediterrani també succeeixen, però abans no es vivia prop de la costa.

La nova llei de Costes està feta per l’interès a curt termini d’uns pocs agents econòmics, no te en conta l’interès general i, sobre tot, la Mar i la seua llei natural. Ara cal triar quines lleis volem acatar.