Este primer d’any de la declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat és temps d’alegria i d’emoció pel reconeixement aconseguit. Però també significa que cal treballar amb més insistència per una festa original i creativa que vol continuar sent-ho. Una idea que no sols és vàlida per a la capital sinó que s’ha d’aplicar a cadascuna de les nostres comarques falleres. En el seu origen, és clar, que estes en gran part van sorgir als municipis pel mimetisme amb la ciutat de València. No obstant això, és veritat que el temps i les peculiaritats pròpies de cada zona han configurat una festivitat semblant i alhora peculiar. Eixa realitat, precisament, fa pensar que la recent declaració de la Unesco ha de suposar la realització d’unes accions específiques en cada comarca per a protegir la festa.

 

La capital comarcal, com ha fet la ciutat de València, ha de consolidar un observatori amb els agents especialitzats en l’estudi i anàlisi del fenomen fester en la comarca. Cal que vertaderament es dignifique allò que és completament imprenscindible i que es potencien eixes essències que vertaderament fan que les falles siguen un patrimoni. És evident que eixa institució no ha de tindre poder polític però sí el suficient pes per a ser escoltada.

 

En eixe comité de segur que hi ha molts temes a analitzar. Un d’ells és el dels llibrets. En els últims anys s’ha avançat considerablement.Una bona prova n’és el fet que 6 n’han sigut guardonats per la Generalitat Valenciana. A més l’existència de diversos premis a investigacions, portades o A temes infantils evidencia certa sensibilitat en el món faller. Però, així i tot, cal incidir perquè el llibret deixe de ser exclusivament un reclam publicitari. Necessita continguts, sátira i crítica que no poden deixar de banda la correcció ortogràfica. Tres elements que mai no han d’oblidar ni tan sols els grans llibrets del Camp de Morvedre.

 

Un segon punt patrimonial destacat és el dels cadafals. S’ha de lluitar encara més per la creativitat i la innovació més que pel monumentalisme. No es tracta sols de fer-lo més gran sinó més original. El públic ha de buscar la falla no sols com a element artístic sinó pel desig que li produïsca emocions i reaccions. S’ha de tornar, d’una manera actualitzada, a l’esperit tradicional. Al cap i a la fi és el que ha reconegut fonamentalment la UNESCO.

 

Finalment un tercer aspecte important a tractar per un futurible observatori és el de la pervivència de la identitat fallera en el programa d’actes. Sens dubte resulta complex optar per aquelles activitats que s’han de protegir, per ser part fonamental de la festa fallera, i quines no. No es tracta de rebutjar actes o de no celebrar-los. Però cal ser conscient de les activitats que s’han de potenciar de forma principal. Si eixes es perden, la protecció internacional de la festa fallera haurà aprofitat de poc.

 

En definitiva, la declaració de la UNESCO suposa un pas endavant molt important. Tanmateix també significa major obligació de conservar una identitat festiva amb un destacat component cultural. Així que cal pensar en la necessitat d’un comité observador comarcal que analitze cada any les falles. Un compromís que ben prompte hauria d’assumir l’ajuntament de Sagunt per a demostrar que la declaració de la UNESCO més que un premi és un impuls per a millorar i protegir millor les falles. Confiem que eixe desig arribe a ser realitat.