Per falles del 2016, escrivia en estes pàgines de la importància que tenia la candidatura de la festa fallera com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. S’apuntava la idea que eixe nomenament més que un premi era un compromís per a acostar-se i protegir l’essència festiva. Es reclamava que era l’ocasió de fer unes falles més autèntiques, genuïnes i amb millor futur. No n’han passat tants mesos però sí els suficients perquè aquell somni siga realitat. En esta setmana, els investigadors que ens dediquem a l’estudi festiu hem tingut temps a reflexionar. Hem valorat la nova realitat i hem enunciat que entrem en una nova etapa fallera. Passada eixa gojosa efervescència, toca retrocedir al repte que es plantejava en aquell article i començar a fer camí.
El títol atorgat per la Unesco no significa que el faller i la fallera s’haja d’alçar des d’ara amb un programa d’activitats diferent o que l’intervencionisme d’institucions oficials s’intensifique en la festa. El fet que cal tindre present és que les falles seran millor reconegudes i hauran de tindre un suport oficial més quantitatiu i qualitatiu. Però no és prou amb eixa alegria. No es tracta tampoc de penjar la nova titulació en una bonica prestatgeria. El col·lectiu faller ha de buscar la manera de prendre la iniciativa per a protegir millor tot allò que ha creat i conservat de generació en generació. Després de la festa compartida amb les autoritats i la societat, comença un nou repte. En eixe viatge el que cal plantejar-se és fins a quin punt els fallers i les falleres de la nostra comarca estan preparats per a fer-ho. Una reflexió que, després d’una ressaca de festejos, comença a ser necessària també al Camp de Morvedre.
No fa molts anys la comissió “Penya el Mocador” va organitzar un taula redona al voltant del que suposaria el reconeixement de les falles per part de la Unesco. Va dedicar el seu llibret a eixa realitat. Així que no és nou el debat a la comarca. En aquell espai estava l’actual secretari de JCF Pepe Martínez Tormo i este articulista. Ja es deia que el triomf internacional no seria un premi sinó una manera de protegir i de fer créixer la festa. Significava que quan es pronunciaren les paraules patrimoni i falles calia escoltar-les com a tal. Ara cal preguntar-se, transcorreguts els anys i aconseguit l’objectiu, fins a quin punt la comarca ha entés el que significa i fins a on està disposta a canviar per fer més patrimonials les falles. Des que s’iniciara aquell debat en eixa comissió, realment no han succeït canvis radicals en la festa fallera del Camp de Morvedre. Potser el programa faller siga semblant i tan sols s’ha renovat la junta directiva de la Federació de les falles de Sagunt.
Però sí que és cert que, quasi en veu baixa però amb treball ferm, s’ha produït una transformació en el món dels llibrets fallers. Als grans premis obtinguts per la falla de la “Penya el Mocador” en el concurs de la Generalitat, s’han incorporat altres comissions. Actualment la comarca és una de les de major participació en el certamen. Significa, doncs, que des del Camp de Morvedre s’ha entés que calia renovar el llibret i sobretot considerar-lo com una publicació digna d’esta festa patrimonial.
Els cadafals fallers potser no hi han evolucionat excessivament, ni en nombre ni en apostes estètiques, però es veuen certs moviments que indiquen que les falles comencen tímidament a buscar uns altres camins. No es tracta de realitzar avantguardistes intervencions en la part artística però sí entendre que els estils, la temàtica i les formes de presentar-les han d’evolucionar. Es planten grans cadafals i bons acabats però queda en línies generals el fet de pegar un pas endavant. La col·laboració dels artistes amb uns altres agents del món de l’art, la participació de guionistes renovats i el major incís en la temàtica social i cultural poden ser claus futures.
Lluís Mesa i Reig
Cronista Oficial d’Estivella
Cronista Oficial d’Estivella
