Les falles són unes festes extraordinàries. La causa no és que sols que ens agraden, que estiguen plenes d’actes divertits o potser que siguem fallers i falleres. La seua especial personalitat, constituïda per uns cadafals artístics satírics i per unes publicacions literàries anomenades llibrets, en són algunes de les causes. El gegantisme vertebrador de la festivitat i l’existència com a fenomen associatiu de gran valor n’expliquen el gran ressò. Però ara, en este 2016, per damunt d’eixes realitats, es fa del tot precís reflexionar la seua consideració com a patrimoni immaterial i la candidatura a la UNESCO. D’ací a novembre, moment en el qual se sabrà si és aprovada, cal repensar i entendre millor les falles. No sols es tracta de sentir-nos orgullosos sinó de tindre en compte millor allò que és essencial i motor de la festivitat. No sols amb la intenció de lloar-la sinó de conrear-la més i millor.

 

Les falles existixen perquè hi ha un ritual estètic del foc que no solament vertebra una plaça sinó tot un seguit d’activitats variades (cavalcades, campionats, activitats culturals, etc.) que ara per ara s’entén durant 365 dies En eixe context d’actualització constant de la festa, amb la incorporació cada dia de noves activitats, el cadafal es queda arraconat i no es mira per la seua renovació. Les falles plantades a voltes viuen de formes i continguts caducs o repetitius. Sols el canvi de nous materials, com el suro blanc, ha suposat un avanç. Però sembla mentida que es cremen cada 19 de març cadafals que tornen a ser plantats amb formes i idees semblants cada any. L’actual societat canvia cada dia d’una forma accelerada. La consideració de valors ha variat molt. No obstant això, els artistes no s’atrevixen a retrobar la iniciativa extremadament creativa ni els fallers es plantegen a demanar-la. Eixe cercle viciós cal trencar-lo per fer més viva la festa. De manera paral·lela passa amb el tema dels llibrets. Aquell instrument senzill, radicalment satíric i crític amb tot el que passava al seu voltant s’ha transformat en un element decoratiu. En alguns casos és el gran reclam per al suport publicitari de les comissions, en altres continua com a contenidor de textos lírics ben treballats que per a res arriben als fallers i les falleres. Eixa realitat fa que calga pensar en uns llibrets actuals que siguen un autèntic mitjà crític d’expressió. La lírica s’ha d’actualitzar. Tot no s’acaba en la normativa mètrica.

 

Així que hi ha necessitat de fer una nova relectura fallera en la capital però també en les comarques. El Camp de Morvedre, també ho ha de tindre en compte. Un espai amb una realitat fallera tan destacada no pot trobar-se al marge de la consideració de la festa com a patrimoni immaterial. No cal insistir molt en el fet que ací es fan destacats llibrets. No resulta causal que al concurs de la Generalitat a la promoció del valencià s’hagen presentat 9 comissions i que siga Sagunt la segona ciutat amb més participants després del Cap i Casal. Però no és prou amb eixa actitud. Cal pensar en una publicació amb presència en el segle XXI i amb l’acidesa crítica del segle XIX. No cal tindre por a transgredir. S’han de fer dels versos una ferramenta de sàtira.

 

En eixe sentit el cadafal faller del Camp de Morvedre és el que necessita actualitzar-se encara més. Moltes comissions han apostat pel llibret sense recordar que ha d’existir una coherència i continuïtat entre els dos elements. És necessari que les formes siguen més actuals. La falla no sols s’ha de quedar com a espai estètic sinó com a element crític. Un debat en el qual sens dubte han d’entrar les entitats públiques per a potenciar-ne el canvis. Les comissions en part tenen por o no es plantegen el necessari bot estètic perquè ningú no reconeix eixe esforç.

 

En definitiva el 2016 és un any important per a les falles. El posible triomf de la candidatura de la UNESCO suposa un gran compromís d’acostar-se i de protegir l’essència fallera. Una actitud que també ens afecta a la comarca. Aprofitem el moment.

Posem-nos al capdavant d’eixa necessària renovació i actualització de la tradició. Fem que siga el primer moment d’unes falles més autentiques, genuïnes i amb millor futur.

Lluís Mesa i Reig
Cronista Oficial d’Estivella