El 9 de novembre de 2013, Esquerra Republicana del País Valencià aprovava la Ponència política Construïm el País Valencià del Segle XXI, un full de ruta que prenia com a base la millor tradició de modernització republicana valencianista, amb la “Declaració Valencianista” de 1918 com a fita, i que culminà amb la formulació fusteriana “serà d’esquerres o no serà”

En la feina que venim fent des d’aleshores, ens mou el principi de la creació d’un moviment valencianista de masses i majoritari al País Valencià, capaç de connectar llibertat i benestar, superant la visió etnicocultural per obrir una perspectiva engrescadora cívica i política.  Doncs, bé, per començar a dur-ho a terme cal sumar esforços i sensibilitats ben diverses. És imprescindible generar consensos entre forces polítiques, entitats i organitzacions que, a ben segur, tindran diferents models socials.

I això precisament és el que hem fet els republicans per presentar-nos a les eleccions, tant a Corts Valencianes com a municipis de tot arreu del País: buscar consens i unir forces perquè els nostres vots i el nostre esforç servisquen per a la principal i primera ferramenta per fer un canvi històric: posar fi a la devastació en què es troba el País Valencià fent fora de les institucions al Partido Popular.

Mans a l’obra. Des de juliol passat, ERPV va establir converses oficials entre executives de partits entre els quals hi havia: Compromís (i cadascú dels partits que l’integren per separat), Esquerra Unida del País Valencià i Els Verds del País Valencià; amb Podemos no fou possible per no tindre ells representants efectius a que adreçar-nos.

El resultat, com tothom sap, és que finalment Compromís acabà per evitar la confluència de forces amb ERPV, però sí pogué ser amb EUPV. Conste que escric aquest article sols per deixar ben clar que aquestes relacions amb tantes forces polítiques han estat molt útils: ens hem conegut, ens hem adonat de moltes coincidències, hem comprovat desig per trobar-nos políticament; hi ha possibilitats més enllà del 24 de maig per seguir treballant en el projecte i així serà.

Em referia abans a les converses entre executives de partits per l’acord a Corts Valencianes, però el que ha estat imprescindible per arribar a bastir aquesta coalició d’esquerres ACORD CIUTADÀ, ha sigut la pressió que ha exercit les 35 llistes EUPV-ERPV-EV de pobles d’arreu del país. Ha sigut l’àmbit local i comarcal el que ha pressionat definitivament per sumar forces.

Era el que calia perquè funcionara bé; la unió des de la base, des del primer estadi: el municipi. Els republicans sabem ben bé que des del poder popular dels ajuntaments, és des d’on s’ha aconseguit històricament el canvi polític de l’statu quo fins a construir la República.

I ara és quan jo, com a cap de llista d’ERPV a Sagunt, em lamente pel cas saguntí. Aquesta continuïtat de Front d’esquerres a què hem arribat per a Corts Valencianes els integrants d’ACORD CIUTADÀ: Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, Els Verds i Alternativa Socialista no ha sigut possible a nivell municipal. Pitjor encara, tres d’aquestes forces ens presentem cadascú pel seu costat.

Vull fer públic ací i ara que ERPV s’ha adreçat a diverses forces per continuar a Sagunt aquest front d’esquerres, fins i tot amb gent de MUP-Republicanos, però el desencís o el silenci ha estat la marca des del primer moment. Oportunitat històrica perduda: no aprofitar-nos de la dinàmica de país, ni de la d’altres pobles, ni de les bones relacions personals i les coincidències polítiques tindrà un perjudicat: les classes populars de la nostra ciutat; i, lamentablement, un beneficiari: el PP de Muniesa.

Vicent Noguera Requena
Cap de llista de ERPV a l’alcaldia de Sagunt