S’acosten eleccions. Esta vegada per partida triple. Sabem que els candidats i les candidates de seguida s’afanyaran a mostrar atractius compromisos per posar-los en pràctica als ajuntaments, a les autonomies i al govern d’Espanya. En eixe context potser siga el millor moment per alçar la veu a favor de la nostra comarca. El Camp de Morvedre és una realitat que necessita inversions i projectes que la cohesionen. No es pot discutir el seu passat ni el que haja estat vertebrat al llarg de la història. Tanmateix si els polítics continuen sense pensar amb ella en la dimensió que pertoca, l’anirem perdent a poc a poc. El fet que els representants del poble valencià no s’hagen posat d’acord, després de tants anys, per posar en marxa una llei de comarcalització com mana l’Estatut, n’és un bon símptoma.
Entre les grans necessitats del Camp de Morvedre està la comunicació dels municipis. La insistència en la prolongació del ferrocarril fins al Port de Sagunt no és un caprici sinó una prioritat. Però no s’acaben amb eixe tema els problemes. Hi ha una realitat urgent: les subcomarques de les Baronies i les Valls es troben separades. Les poblacions d’Algar a Petrés miren en molts moments més cap a l’Alt Palància. Els estudiants en molts casos opten per anar a Sogorb perquè és més accessible que arribar fins a la capital comarcal. A més el desmantellament bancari fa que a determinats pobles els resulte millor anar a bancs de l’antiga capital episcopal. Exemples com estos es repetixen a les Valls. Les subcomarques tot i estar unides per la carretera a Torres Torres es troben separades. No hi ha cap transport públic en condicions que separe eixos pocs quilòmetres. La comunicació resulta més fàcil amb Sagunt que amb la resta de poblacions. És clar que estem en l’era del cotxe. Tanmateix el transport privat no pot ser l’única manera d’accedir entre les localitats. Sagunt és el centre i al qual tots han de mirar. Però cal una vertebració transversal que enfortisca el territori i ajude al futur de l’economia. Hem de sentir-nos més prop uns dels altres. Les institucions han de donar suporta a eixa tasca. Sagunt ha de ser conscient d’esta reivindicació. Cal que assumisca la seua capitalitat si vol progressar com a eix socioeconòmic. No pot deixar-ho en mans dels municipis. Entre la memòria de greuges comparatius que ha de reivindicar l’antiga Morvedre es troba este. S’ha de posar en el llistat amb negreta i en majúscules. L’única manera d’aconseguir-ho és que els programes electorals i els polítics autonòmics que aspiren a representar-nos s’ho pensen. El manteniment de la comarca no és un luxe sinó una prioritat. Tan de bo que els candidats a alcaldes o a diputats ens diguen què farien per ella. L’autonomia o el futur dels pobles passa per la seua existència. La societat no ha de desaprofitar l’ocasió.
En la reivindicació d’un nou temps polític, juntament amb la transparència més gran i l’augment de la participació, s’ha de tindre en compte el nostre territori natural. Els cronistes i investigadors han estat aïllats i incomunicats molt de temps. No obstant això fàcilment s’han posat d’acord per crear un grup de treball ara ja consolidat. Per què no poden fer-ho els polítics que tenen més mitjans? Quasi estan a punt d’entrar noves maneres de governar, on tot sembla serà diferent. No perdem l’ocasió. Fem que amb elles entre la idea de construir un espai més viu i millor comunicat. El Camp de Morvedre som també nosaltres.
Lluís Mesa Reig
Cronista oficial d’Estivella
