No hi ha setmana que a algun dirigent del PP, no se li veja el llautó antidemocràtic. Cada cop que són davant d’un micròfon i bramen, les xarxes socials i els periòdics es fan ressò de les declaracions poc afortunades, per dir-ho finament, de dirigents poca-soltes i amb llengua d’espart. I és que d’on no n’hi ha, no en raja.

Primer, fou Cristina Cifuentes, que sense vergonya ni pudor acusà les PAH de terroristes, i la premsa afí al règim, insuperables en el seu paper de cheerleaders, volgueren desacreditar Ada Colau i tots els activistes en defensa d’un dret recollit en la sacrosanta Constitució espanyola: l’habitatge. Comparar les PAH amb el terrorisme, qualificació que també hem rebut sovint la gent d’Esquerra Republicana per part de diversos gurús mediàtics de l’ultradreta més rància i espanyolista, hauria de ser motiu d’accions legals envers la persona que fa aquestes afirmacions. Però a Espanya, eixe país decadent on els drets de les persones són trepitjats dia sí i dia també, mai no passa res: ni perdons ni dimissions. Les majories absolutes els atorga eixa capacitat que tenen per creure’s éssers superiors.

Com que no n’hi ha dues sense tres, i per a reblar el clau, la dama de la peineta i la mantellina negra, Dolores de Cospedal, ens deixa bocabadats en afirmar públicament que l’escarni és igual al nazisme. S’ha begut l’enteniment, no hi ha cap explicació a aquest destrellat. L’insult a la intel·ligència ha quedat palés i l’insult a totes les víctimes del nazisme, encara més. És molt greu buscar similituds entre els assassins nazis i un grapat de gent lluitadora i valenta que pretén aturar desnonaments i assenyalar els culpables d’aquest drama. Qui són els dolents en aquesta pel·lícula de terror? Qui són els opressors i els assassins de somnis i llibertats? Les PAH i els ciutadans per descomptat que no: no són responsables, sinó víctimes. I algunes d’elles, mortals.  

La crisi-estafa, amb l’atac continuat als drets fonamentals de la ciutadania, és tan flagrant que l’escarni públic no és més que una mostra de la ràbia i el descontent d’una societat que clama per seguir vivint amb dignitat, així de senzill. I voler criminalitzar els moviments socials no és més que una cortina de fum per tapar les misèries governamentals.

En aquest sentit, a la nostra comarca, hi ha els companys de la PAH Morvedre, que donen la cara per persones que viuen l’angoixa de l’atur, de la manca de recursos per fer front el dia a dia, i el més greu de tot: el drama de veure’s sense sostre i perdre la poca dignitat que els queda.

No parlen de terrorisme ni de nazisme, polítics de fireta; parlem dels drets humans que vostés no respecten; parlem dels descrèdit de la classe política que en res ajuda a la democràcia i als polítics honrats i amb vocació de millorar la nostra societat. Deixen de banda el populisme i la demagògia i escolten la veu del poble, de la gent que passa fam, que ha perdut la seua llar i el seu lloc de treball. Deixen d’insultar-nos i treballen per les persones que els han escollit. I si no saben estar a l’alçada, pleguen. Tots els ho agrairem.