En l'Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals es creu en la intercessió dels sants, el sant patró (o sant patró o simplement patró) és un sant que té una afinitat especial amb una comunitat o un grup específic de persones i a la intercessió de les quals s'acullen els membres d'aqueixos col·lectius. Els termes patró i patró (del llatí, patrōnus) són sinònims de defensor i protector. Els sants patrons són considerats per molts creients com intercesors i advocats davant Déu, siga d'una nació, un poble, un lloc, una artesania o activitat, una classe, una congregació, un clan o una família.

Oficialment els Sants de la Pedra i la Verge del Bon Succés ocupen este lloc, però per a molts deuríem d’ampliar en dos més eixe patronatge la Mare de Dèu del Carme i Begonya és mereixen estar en eixe llistat, encara que l’església catòlica no ho permeta.

Mare de Déu del Carme

És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana.

Patrona del mar i dels pescadors és per això que és molt important al nucli marítim que des de els anys 50, o inclús abans, la veneren.

Abdón i Senén, Sants de la Pedra

Els altres patrons de la nostra ciutat. La devoció als germans Abdón i Senén (la seua festivitat en 30 de juliol) és proverbial en el món pels seus admirables miracles, salvant els camps de la temuda calamarsa destructora i fent-se creditors de l'àlies de “els Santos de la Pedra” (en valencià Sants de la Pedra), per ser, com a bons dióscuros, protectors de sembrats i collites. Van ser els indiscutibles patrons dels agricultors de tot l'orbe cristià, abans que arribara i s'introduïra segles més tard a Espanya, i anaren desplaçats, per la figura de San Isidro Labrador, sant castellà la festivitat del qual es va imposar durant el segle XVIII i sobretot en les primeres dècades del XX, fomentant al seu torn i donant nom a nombroses cooperatives i associacions del camp.

En 1644 van ser proclamats patrons de la ciutat, i les seues relíquies van ser portades des de Roma per fra Bernardo Pellicer, després del permís obtingut del papa Inocencio VII, festejant-se la seua arribada. En 1695 els jurats de la vila van encarregar a l'arquitecte Rafael Martí una capella, d'estil barroc, en el convent de sant Francisco per a donar-los culte. Precisament d'aquestes dates ha de ser el relicari de major grandària i obstinació.

Mare de Déu de Begoña

És una advocación mariana originària de la anteiglesia de Begoña, actualment pertanyent a Bilbao, Espanya. Va ser declarada canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per Pío X, i al Port de Sagunt celebrem la seua festivitat el 15 d’agost.

Verge del Bon Succés

Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer dissabte de setembre. Encara que l'Ermita del Bon Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta església la imatge de la Verge del Bon Succés, la qual creu la tradició que va venir per mar. Segons aqueixa tradició, una barca havia eixit de Sagunt al rescat d'un embalum misteriós que surava en el mar. Ningú aconseguia acostar-se a ell. Diverses barques ho havien intentat, però l'embalum s'allunyava insistentment d'elles per a continuar surant. Per fi un capellà, que anava en l'últim pot, va aconseguir arribar fins a l'embalum i atrapar-ho. Quan ho van pujar al pot, el sacerdot i la tripulació van descobrir que es tractava d'una imatge de la verge tallada en marbre que, miraculosament, no s'havia enfonsat.

Van baixar en processó les comunitats i cabildos els qui van portar la imatge al poble i, en el seu honor, van construir una ermita. L'any 1886 es va fer una restauració parcial d'aquesta ermita, que actualment està regentada per l'Associació Parroquial del Bon Succés.