Certamen 25 d’Abril - Federic Aznar

Escrito por Sandra Atienza Rovira
Viernes, 21 Abril 2017 16:16

Que la vida és finita ho sabem. Estem condemnats a desaparèixer des que naixem i amb eixa frontera permanent anem posant mesura als nostres dies. Com a parapet queda l’esperança que aquelles persones que ens hagen conegut dediquen algun pensament al nostre record, encara que siga difús. Tanmateix, hi ha éssers que creen una especial aura al seu voltant que roman, inclús, després de morir. I eixe és el cas de Fede. Ell era i serà únic, especial.
 
És impossible no recordar-lo amb la seua càmera damunt, recorrent la ciutat de la mar a la muntanya, per trobar una imatge que fera perdurar el moment, insuflant emoció a un espai que abans havia estat simplement un lloc. És impossible no pensar en ell a sovint, perquè a la llum de les sues fotos podem veure passar cada dia una nova escena. Ell està present a cada racó.
 
Precisament per això, no era just deixar eixe record a l’albir. Sobretot perquè es tracta d’un record compartit amb molta gent que, estem segurs, voldrà participar d’un merescut homenatge al nostre benvolgut amic. No en va, són nombrosos els col·lectius que han pogut gaudir de la seua ajuda, d’una mena de col·laboració, d’un suport necessari en una ciutat en la qual volem caminar junts i juntes per continuar fent camí.
 
Voldríem poder comptar amb totes i tots, el proper dia 3 de maig per presentar, al Consell Agrari, el Certamen de Fotografia “25 d’Abril-Federic Aznar”. L’objectiu primer és, precisament, retre homenatge a la figura d’una persona que ens ha marcat per sempre, però com a benefici afegit, crear esta data ens ajudarà a continuar fent difusió dels nostres espais naturals, històrics, urbans... de l’essència d’una ciutat diversa que comparteix i emociona en la mateixa mesura.
 
Ideologies a banda, el sacrifici personal, la lleialtat absoluta i l’honradesa, que han estat pilars de la vida de Federic Aznar, són un bon exemple de ciutadania, perquè en el seu camí han quedat empremtes, no cicatrius. “Les bones i petites companyies sempre són necessàries, perquè ens fan pensar en aspectes que, sense elles, mai no se’ls plantejaríem”. I tal com va escriure un dia al seu mur, per moltíssimes persones ell va estar una bona petita companyia que difícilment podrem oblidar.
 
Sandra Atienza Rovira
Compromís per Sagunt

 

 

SUCESOS

SALUD