Hui ha sigut el Consell de la Generalitat Valenciana, però parlem d’història.

L'antecedent de la Diputació del General o Generalitat van ser les comissions nomenades per les Corts del Regne de València o Corts de 1329 i 1342-43 per a recaptar el donatiu ('donatiu': impost extraordinari) aprovat en les mateixes i que es dissoldran una vegada complida aquesta missió. En les Corts de 1362-1362 es va aprovar l'impost de les generalitats la denominació de les quals es deu «així per cobrar-se general i indistintament de tots com per imposar-se per tot el regne» i del que procedeix que la Diputació del General també siga coneguda com Generalitat. "Les generalitats són impostos indirectes que graven la importació, exportació i la compra i consum de diversos productes. [...] Recauen aquests impostos sobre pells, llanes, olis, ametles, cera, arròs, lli, tints, espècies, va venir, teixits, sal, fusta, etc. La seua recaptació es farà, per a evitar l'aparell que açò significaria, mitjançant arrendament del dret de cobrament en subhasta pública. Els mecanismes que regeixen els impostos no permeten fer front a les quantitats que es necessiten amb certa urgència. La Generalitat utilitza llavors la venda de censals o deute públic. No és, doncs, un ingrés, sinó un sistema de finançament que té com a garantia els impostos".

Per a l'administració del nou impost, que ve a substituir al tradicional donatiu, les Corts nomenen una comissió de les mateixes. Per açò alguns historiadors situen en aqueixa data, 1362-1364, el naixement de la Diputació del General encara que la seua estructura administrativa no quedarà fixada fins a 1404, encara amb caràcter temporal, i només a partir de 1418 es converteix en una institució permanent —que serà objecte de diverses reformes en 1419, 1439, 1510,...—.

La Diputació del General la integraven sis diputats —dos per cada braç: nobiliari, eclesiàstic i real—, auxiliats per una sèrie d'oficials: clavaris, administradors, comptadors, etc.

Les funcions de la Diputació del General o Generalitat van excedir el camp estrictament econòmic per a anar cobrant una dimensió política, la qual cosa al principi provocarà l'enfrontament amb la ciutat de València ja que els seus dirigents -els jurats- creuen que els pot restar protagonisme i influència en el regne. La ciutat no aconseguirà la seua dissolució però a partir de 1422 els quatre jurats del braç real ocuparan els càrrecs de diputat, clavari -encarregat de la tresoreria-, administrador i comptador de la institució.

Segons l'acordat en les Corts de 1418, que van regular definitivament la institució, els seus membres es renovaven cada tres anys sense esperar a la reunió de les noves Corts ja que els diputats que acabaven el seu mandat eren els qui nomenaven als seus substituts. No obstant açò, el rei per a controlar la institució va imposar en 1424 que els dos diputats del braç real anaren dos jurats de la ciutat de València, ja que ell controlava el seu nomenament des de la introducció del sistema de la cedisca pel que eren homes de confiança del rei. Al final del segle XV el rei Fernando II el Catòlic ni tan sols es va preocupar per les formes per a seguir controlant la institució i va anul·lar el sistema electoral i va nomenar a oficials reals per a ocupar els càrrecs. Més tard va establir el mètode insaculatori per a la provisió dels dos diputats del braç nobiliari i un rígid torn entre les ciutats —sense incloure València— per a ocupar els llocs de diputats del braç real.

Un altre Consell a Sagunt

En 1428 es va declarar una terrible plaga de pesta obligant als tres braços estamentals valencians: el real (poble o popular), el militar (la noblesa) i l'eclesiàstic (església, bisbes i altres jerarquies) i el rei Alfonso el Magnànim a abandonar les Corts Generals del Regne de València iniciades en el Convent de Santo Domingo de l'ordre de predicadores de València i continuar-les en l'església major (de Santa María) de la vila de Morvedre.

Les Corts de Morvedre es van celebrar entre el 26 d'octubre i el 9 de desembre de 1428, aquestes havien sigut convocades el 20 de febrer del mateix any.

D'aquest passatge de la història saguntina es guarden tres interessants documents manuscrits originals conservats en l'Arxiu Municipal de València. Van ser impresos a València en 1482 (fulla 230, sota el rítulo “Incpiunt fori editi per Serenissimum dominum regem Alfonsum tertium in vila Muriveteris. Domini MCCCCXXVIII”.

En aquella sessió, Corts celebrades en 1428 en la vila de Morvedre, es van dictar 25 furs que van engrossir la rica legislació foral dels valencians.