Pel que fa a la nostra ciutat la jornada va transcórrer amb relativa calma. Els seus 20.300 habitants (inclosos els residents en el nou poblat industrial), dels quals 13.998 tenien dret a vot, havien d'elegir els 19 regidors que conformaven l'Ajuntament.

 

El cens electoral es va dividir en tres districtes: el «Raval del Salvador», en què estaven inclosos els votants del Port de Sagunt, van emetre 9.377 vots; la «Casa Capitular», amb 3.480 vots i el «Raval de Santa Anna» amb 1.141 vots. Al matí següent es coneixen els resultats. L'alegria va envair els carrers de Sagunt i de tot el país. La pressió popular és fa insostenible i es proclama, el dia 14 d'abril, la República en tot el territori nacional.

 

A Sagunt es va proclamar la República en la Casa Consistorial en presència dels candidats i la resta de la classe política local. La nova situació social va provocar la formació d'una junta que substituiria l'alcalde, Esteban Blanco Vilanova, comunicant a la ciutadania el canvi polític i ordenant siga hissada, en els balcons dels edificis oficials, la bandera tricolor. La junta provisional no es va fer càrrec de les buides arques municipals fins que no compadira el destituït alcalde.

 

El 16, dos dies després de la proclamació de la República, té lloc en el saló de plens la sessió inaugural del nou Ajuntament. Se celebren dues sessions; en la primera es procedeix a la presentació dels vots obtinguts per cadascun dels 19 regidors electes i els seus districtes, is’atorga la presidència al regidor més votat, Juan Molinero. Després es procedeix a l'elecció de l'alcalde, i s’alça com a guanyador, Juan Chabret Bru amb 18 vots a favor i una papereta en blanc. El mateix procediment se segueix per a l'elecció dels quatre tinents d'alcalde.

 

JUAN CHABRET BRU. (Sagunt, 1883 - 1976). Advocat. Fill d’Antonio Chabret i Fraga, cronista oficial de la ciutat. Alcalde de Sagunt, per la Dreta Regionalista Valenciana de 1931 a 1933. Baix el seu mandat es van realitzar importants obres i millores en els dos nuclis de població i en les seues vies d'accés. Finalització del Col·legi Públic «Cronista Chabret» en el nucli antic i el primer col·legi en el nucli de Port de Sagunt. La finalització de les obres i el trasllat, el 1933, al nou edifici de l'Ajuntament, en la Lonjeta, etc. Diputat a Corts Generals pel Partit Unió Republicana Autonomista (PURA) de 1933 a 1936. Va formar part del Comité d'Educació i Cultura.

 

Després de les eleccions van resultar elegits els candidats pel districte del «Raval del Salvador»; Juan Molinero amb 1.180 vots; Francisco López i José María Roberto amb 1.174; Miguel Xirivella, amb 1.173; Felipe Forner, amb 1.172 vots; Miguel Sánchez amb 1.171; José Franco, amb 1.168 vots i José Doñate amb 1.165 vots. Per la «Casa Capitular» van resultar elegits Juan Chabret Bru amb 580 vots; Miguel Vives i José Villaplana amb 557 vots; Antonio Martínez amb 556; Marià Villar amb 553; Ricardo Ribelles amb 342 i José Peris amb 335 vots. Pel districte del «Raval de Santa Anna», Antoni Escrig amb 315 vots, Ramón García 309, Juan Bellod 305 i Francisco Villar amb 212. Després de les eleccions d'abril de 1931 el nou poblat, el Port de Sagunt, va passar a ser un districte electoral.

 

El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions generals amb un important índex de participació ciutadana. Superava el 70 per cent. El sistema electoral, que primava les majories, va atorgar un rotund triomf al Govern provisional de la nació format després de les eleccions del 12 d'abril. La consulta va donar la majoria dels escons als socialistes i republicans. Manuel Azaña seria elegit president del Govern.

Albert Llueca Juesas
Presidente de L’Arxiu Camp de Morvedre