Les corregudes de bous pel carrer son una cel·lebració festiva molt popular en terres valencianes. Sagunto no podia estar exenta d’aqueta pràctica. Amb anterioritat al segle XIV ja es cel·lebrava la feta taurina en els carrers de València, festes que solien er organitzades pels carnicers de la capital del Turia. Mijançant bando públics s’anunciava en València i els pobes del voltant, com en Sagunt, els fetejos taurins, així com les ceremònies i espectacles que els complementaven. Amb motiu de l’entrada de Jaume I i de la seua dona a València, el Jurats de la ciutat van fer public un bando, en el que, entre les disposicions generals, s’ordenava als carnicers una corregida de bous al carrer.
En ple segle XVIII es cel·lebrava la festa taurina en la majoria dels carrers i places de la capital, així com gran numero de poblacions i ciutats de l’antic regne. Aquesta pràctica festiva feia perillar els ies laborables pel que el 16 de febrer de 1740 Ferran VI va enviar una carta als jurat valencians prohibintels bous al carrer, “per els greus perjuit que ocasionaven als veïns que le fomentaven cada dia mb majors dispendis dels seus cars havers,per les exceives despeses que ha porfia es feien, per cel·lebrar-les amb major lluiment, fent que tots treballaren tot el temps, tots els dies que es celebraven festes, prejuits dels quals es seguien le altre pertubacions que comúnmente causaven els bous, que es corrien per dites places i carrers”.
En l’actualitat amb infinitat de pobles i ciutats les que cel·lebraven estes corregude de carrer, en les distintes modalitats de bou en corda, Bou Solt Bou en plaça i Bou embolat.
L’Olivera de la Llàntia
Fa ja més de vint anys, en 1970, es va arrancar un vell oliveral, centenari al dir dels més majors, que s’alçava orgullos a la voreta d’aquest antic camí denominat de Montiber, el nom fa referencia clarament al emperador hispà. L’arbre, temporada Carrere temporada oferia el seu preciat fruit que una volta recolectat era enportat a l’almassera on es transformava en oli.
Conta l’història que aquesta vella oliveral heredada per dos germans, que n otrobaven la formula per dividr l’herència. El problema fa ser ficat en mans d’un savi ancià el qual va dir la solución.
Les formules anteriors senpre beneficiaen i en consecuencia perjudicaven a un dels dos germans. La solución va ser el treballar conjuntamente l’olivera amb la condició de que les olives foren de per vida conveties en oli que alimentara la llanita o candil de la Mare de Dèu del Remei de Sagunt, la capilla de la qual estava en l’esglèsia de Santa MAria des del segel XVIII.
La séquia dels diables
Fa ja molts anys, per l'horta de Morvedre corria un séquia construïda pels dimonis, la "séquia dels diables", a instàncies d'una poderosa senyora que vivia en una alqueria molt pròxima a la vila de Morvedre. Esta senyora, ama de les terres que rodejaven la vila, va vendre la seua ànima al diable a canvi de que este li portara l'aigua del riu i així poder regar les terres de la seua propietat, llevant-se-la d'esta manera a la resta dels llauradors ocupats en el cultiu de la vinya.
Albert Llueca Juesas
President de l’Arxiu fotogràfic Llueca-Juesas
